Un editorial que no esperava

Levante-EMV és la meua capçalera de referència entre la premsa valenciana; és un diari del que soc subscriptor i m’honora publicar de tant en tant a les seues pàgines. A més, en ell escriuen de forma regular persones a les que respecte i estime, com ara, sense ser exhaustiu, Alfons Cervera o Joan Romero. També valore molt a periodistes de la casa, com ara Alfons Garcia Giner o Isabel Olmos, per citar-ne dos. És un diari, doncs, amb el que puc coincidir més o menys pel que fa a la seua línia editorial, que n’hi ha dies i dies, en el que trobe informació i opinió de qualitat que m’arrela a la meua terra.

Ho explique perquè és necessari saber-ho per a entendre l’impacte d’un editorial publicat el passat dia 19, sota el títol “Feijóo enseña su cara más centrada”. Més enllà de la vulnerabilitat del titular [si mostra la cara més centrada és perquè ne té altres que no ho són; mala cosa], en llegir-la primer i en fer-li una pensada després vaig concloure que la peça, dedicada a mostrar al lector un retrat més que amable del líder del Partit Popular, havia d’haver incorporat dalt del tot un advertiment: publicitat.

Publicitat i, encara més, enganyosa. Disseccione la peça i trobe una primera part referida al perfil polític de Feijóo, i es diu que la seua línia és “moderada i centrista”, d’un centrisme -s’afirma- com el que va fer servir a Galicia. A qualsevol cosa li direm centrisme en aquesta època que vivim, però l’editorialista va massa lluny atés el que sabem d’aquella època galega. Que li pregunten als treballadors de la televisió autòctona, als ensenyants i als sanitaris del sector públic, per exemple, com era el centrisme de Feijóo.

Que pregunten a la Galícia progressista com funcionen las baronies provincials del PP a aquella terra. El redactor de l’editorial diu que el líder del PP ha hagut de compaginar aquest perfil moderat amb els pactes autonòmics amb Vox, la qual cosa ha permès governar el PP i evitar posicions més radicals. Que li pregunten als electors valencians, també als del PP, si compaginar no significa -primer Mazón i després Pérez Llorca- acceptar tot el que Vox els exigeix.

Segons l’editorial, com el PSOE, el PP és dels partits europeus que millor resisteixen l'empenta del populisme des del centre-dreta (?) Serà empassant-se la “prioridad nacional”, per exemple. Serà diguent amén a tot el que té a veure amb educació i cultura, per exemple. Serà posant bona cara a la limitació de drets fonamentals. Serà canviant violència de gènere per intra-familiar, etc., etc. Si això és resistir, caldria proposar una nova accepció del verb resistir a la RAE.

Pel que fa al programa electoral, l’editorial diu que està inspirat en el consens i el sentit comú, amb propostes que podria assumir el PSOE, com ara el manteniment de les pensions. Està clar que l’editorialista no coneix les declaracions reiterades de Juan Bravo o d’Ester Muñoz. Les pensions són intocables, repeteix com un automata el líder del PP després de la que va organitzar-se quan Muñoz va dir que el sistema de pensions “anava a petar”. No, no, les pensions són intocables...

, “si la economia va bé”, va matisar Bravo. Una altra coincidència amb el PSOE, segons l’editorial: Feijóo està per la lluita contra el canvi climàtic però sense perjudicar l’economia. Ah, que interessant, pot pensar el lector. Molta sensibilitat pel que fa a les polítiques mediambientals, però subordinada sempre al que diga la CEOE i l’IBEX 35, que ja sabem que són de Greenpeace. Tanmateix, un dels moments al·lucinants de l’editorial és en el que es parla de la política migratòria.

Feijóo va més enllà del centrisme: és un home homologable a la socialdemocràcia danesa. A veure si va a ser que el líder gallec no és una mena de socialdemòcrata nòrdic “porque no quiere”. I de l’habitatge, què proposa el centrista Feijóo? Doncs recuperar la seguretat jurídica, i segurament per això li ha encomanat a Xavier Albiol que, en guanyar les eleccions, s’encarregue dels okupes manu militari, com és marca de la casa a Badalona. A més, anuncia que construirà (?)

un milió d'habitatges en quatre anys per a augmentar l'oferta de lloguer (?) Ja poden, doncs, acabar-se les acampades, les manifestacions i els anti-desnonaments. Assumpte resolt. I en matèria fiscal que farà? Doncs un parell de coses que a l’editorialista li semblen dues idees brillants: baixar l’IRPF i pujar l’IVA. Això es diu política fiscal progressiva, sí senyor. Baixar la càrrega a les rendes més altes i pujar l’impost més injust de tots els impostos, els que paguem rics i pobres com a bons germans.

Què va a fer Feijóo en la cursa electoral, es pregunta l’editorial. Doncs “no perdre el perfil centrista”. Per què? Doncs perquè Pedro Sánchez l’acusa de ser de dreta pura i dura i així mobilitza el seu electoral. Què no estarà a l’abast de la perfídia de l’actual líder socialista? Per tancar la peça, l’editorialista assenyala dos perills: que un creixement de Vox debilite Feijóo, o que faça promeses en campanya que després no puga acomplir. Per la segona no hauria de preocupar-se, que el personal encara recorda Rajoy i està curat d’espant.

Quant a que Vox puge molt, doncs eixe si que és un perill, però sols relatiu. Ja sabem el que faria Feijóo: com Guardiola a Extremadura, Mañueco a Castella i Lleó, o Pérez Llorca a València. Efectivament, governar amb el programa de Vox. Conclusió: s’ha publicat un editorial irrespectuós amb la intel·ligència dels lectors del diari Levante-EMV. Està bé que això es puga dir al mateix diari.