L'habitatge i la mobilitat del vot marquen l'enquesta preelectoral del 29N de Ràdio Menorca
Un sondeig voluntari de 149 respostes revela que un terç dels enquestats canviarà de partit o dubta, amb una clara aposta pels pactes de govern | Cadena SER
Un sondeig voluntari de 149 respostes revela que un terç dels enquestats canviarà de partit o dubta, amb una clara aposta pels pactes de govern | Cadena SER

Maó
L'escenari polític a Menorca de cara a les eleccions generals del 29 de novembre presenta una aparent estabilitat que amaga un important marge de moviment. Segons les dades recollides en una enquesta bilingüe realitzada entre el 6 i el 10 de novembre a través d'un formulari digital, el 86 % de les persones participants assegura tenir ja decidit el seu vot. Tot i això, l'anàlisi detallada mostra una bossa de mobilitat significativa: un 24 % dels enquestats afirma que canviarà de formació política respecte als comicis de 2023 i un 11 % reconeix que encara dubta entre diverses opcions. En conjunt, 46 de les 148 persones que van respondre aquestes qüestions, cosa que representa un 31 %, es troben en situació de canvi o indecisió.
Aquesta dada resulta especialment rellevant perquè el gruix del moviment no prové dels indecisos tradicionals. De les 36 persones que manifesten la voluntat de canviar de papereta, 30 indiquen que ja tenen decidida la seva nova opció política. Pel que fa a la participació, dos de cada tres enquestats (un 66,2 %) mantindran la fidelitat al partit que van votar fa tres anys, mentre que un 2,7 % s'incorporarà al cens de votants actius després de no haver participat el 2023. Per contra, un altre 2,7 % que sí que va acudir a les urnes en l'anterior cita electoral opta ara per l'abstenció, coincidint gairebé en la seva totalitat amb el 3,4 % que declara que no votarà o ho farà en blanc o nul.
Davant la possibilitat que cap formació obtingui una majoria absoluta suficient per governar en solitari, la ciutadania consultada expressa un mandat clar a favor del diàleg i l'entesa entre forces polítiques. El 56,4 % considera que el partit guanyador ha de pactar amb altres formacions per garantir un executiu estable. Si a aquest percentatge s'hi suma el 26,2 % que condiciona el suport en funció de quins siguin els socis de l'acord, el 82,6 % dels participants accepta el pacte com la via natural de governabilitat. L'opció d'intentar governar en minoria mitjançant acords puntuals queda relegada a un 12,1 %, i la repetició electoral amb prou feines reuneix un 3,4 % de suports.
Descubre la nueva app de Cadena SER Te ofrecemos una mejor experiencia de audio y video
Aquesta predisposició al consens es reflecteix també en la valoració general de les coalicions electorals. El 63,1 % dels enquestats en té una opinió positiva perquè considera que afavoreixen el consens i reflecteixen la pluralitat social. En canvi, un 16,8 % les valora negativament en entendre que dificulten el compliment dels programes i generen inestabilitat, mentre que per a un 18,1 % la seva opinió depèn de les sigles que integrino l'aliança.
L'agenda de preocupacions socials està liderada de manera aclaparadora per una qüestió material. Nou de cada deu participants, exactament el 87,2 %, situen l'accés a l'habitatge i el preu del lloguer entre els tres assumptes més urgents que s'han de resoldre després del 29N. Aquesta problemàtica se situa molt per davant de la millora de la sanitat i els serveis públics, i del poder adquisitiu de les famílies i la inflació, que empaten en segona posició amb un 61,1 % de mencions cadascuna. A més distància apareixen la transparència política i la lluita contra la corrupció (38,3 %), la gestió de la immigració (28,9 %) i la creació d'ocupació i la qualitat del treball (26,2 %).
Malgrat la claredat a l'hora d'assenyalar els reptes, predomina un notable escepticisme sobre la capacitat de la política per solucionar-los. En una escala de l'1 al 5, la confiança mitjana se situa en un 2,69. Prop de la meitat dels enquestats (el 42,3 %) atorga una puntuació d'1 o 2, mentre que només un 18,1 % expressa força o molta confiança amb un 4 o un 5. Aquesta desafecció guarda una relació directa amb la intenció de vot: entre els qui canvien de partit, la confiança baixa fins a una mitjana de 2,2 punts, enfront del 2,97 que registren els votants que repeteixen opció.
L'anàlisi per subgrups posa de manifest diferències significatives segons l'idioma en què es va respondre el qüestionari. El 69 % de les participacions es van registrar en català (103 respostes) i el 31 % en castellà (46 respostes). Entre els qui van contestar en català, el 72 % valora positivament les coalicions i el 20 % prioritza la immigració; en canvi, entre els qui ho van fer en castellà, l'aprovació de les coalicions baixa al 43 % i la preocupació per la immigració puja fins al 48 %. Per edats, els joves de 25 a 40 anys prioritzen el poder adquisitiu (74 %) per sobre de l'habitatge (63 %), mentre que entre els majors de 65 anys l'habitatge arriba al 94 %.
Finalment, cal recordar que es tracta d'una consulta de participació voluntària i no d'una mostra estadística representativa del conjunt de l'electorat menorquí. La mostra presenta una forta concentració d'homes (62 %) i de persones d'entre 41 i 65 anys (62 %), amb una sobrerepresentació de municipis com Maó (29,8 %) i Alaior (19,1 %) respecte a Ciutadella (15,6 %). Per tant, les dades no permeten extrapolar resultats electorals exactes, però ofereixen una radiografia útil per identificar les principals tendències i preocupacions d'una part activa de l'audiència.
El dijous 12 de novembre vam establir una taula d'anàlisi amb el Subdirector del Diari Menorca Miquel Félix, el director de Menorcaaldia.com Jordi Ribera, el Cap d'informatius de Ràdio Menorca Edu Cendán i el editor del programa Hoy por hoy Menorca.
Texto de Cadena SER tal como lo publicó, leído de su página y mostrado aquí con el formato de El Autómata. El original, en cadenaser.com · Volver a la noticia de El Autómata