Xavier Espot va signar a Brussel·les el 19 d’octubre l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea (UE), tancant formalment més de deu anys de negociació i obrint la fase de ratificació. La rúbrica no posa en vigor el text ni n’autoritza l’aplicació provisional a Andorra. En l’acte també hi van participar Luca Beccari, ministre d’Afers Exteriors, Cooperació Econòmica Internacional i Telecomunicacions de San Marino, i Maroš Šefčovič, comissari europeu. Landry Riba, secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, integrava la delegació andorrana.
El primer tràmit serà obtenir el consentiment del Parlament Europeu. A continuació, el Govern convocarà un referèndum consultiu al Principat, el resultat del qual considera políticament vinculant. Si el vot és favorable, l’acord passarà al Consell General, on caldrà el suport de dues terceres parts dels consellers generals. Per tant, la signatura no conclou el procés ni substitueix la consulta ciutadana ni la votació parlamentària.
Espot ha assenyalat que el calendari es fixarà tenint en compte els procediments de les institucions europees i les eleccions generals, previstes per a la primavera del 2027. El cap de Govern ha defensat que el text se sotmeti a la ciutadania abans de passar al Consell General i que cada fase es faci en el moment adequat. La UE i San Marino, en canvi, poden continuar els seus procediments sense esperar la consulta andorrana.
La jornada de Brussel·les va incloure també la signatura d’esmenes tècniques a l’Acord monetari. Espot i Beccari les van rubricar amb Valdis Dombrovskis, comissari europeu. Les modificacions adapten aquest instrument a la possible entrada en vigor de l’Acord d’associació, que, si rep el suport dels votants andorrans, passarà a regular part dels continguts que ara figuren en l’acord monetari.
Espot va presentar l’acord com una oportunitat per diversificar l’economia, reforçar la seguretat jurídica i ampliar les possibilitats per a les empreses i la ciutadania, preservant les especificitats institucionals del país. «Aquest Acord suposarà l’inici d’una nova relació política, amb més participació en el mercat interior, més responsabilitats i una nova oportunitat per demostrar que els països petits poden ser socis europeus fiables, constructius i compromesos», va afirmar. Šefčovič va defensar la cooperació davant la fragmentació i la incertesa: «La nostra resposta no és l’aïllament, sinó la cooperació», va dir.
La visita oficial al Principat d’Ignazio Cassis, vicepresident del Consell Federal suís i responsable d’Afers Exteriors, el 23 d’octubre va afegir una dimensió comparativa al debat. Cassis es va reunir amb Espot i amb la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor. Tots dos països tenen acords amb la UE negociats i signats pendents de sotmetre’s a referèndum, tot i que els seus models de relació amb les institucions europees són diferents. Tor va dir que comparteixen la voluntat de disposar de «marcs sòlids, estables i previsibles» que preservin les especificitats de cada país. Cassis va assenyalar que la relació amb la UE també és objecte d’un debat intens a Suïssa i va defensar l’equilibri entre sobirania, seguretat i prosperitat.
L’acostament institucional a Europa precedeix l’acord actual. La trajectòria inclou l’Acord comercial del 1990, el Protocol veterinari del 1997 i els acords de cooperació i sobre la fiscalitat dels rendiments de l’estalvi del 2004. El 2010, Andorra va plantejar formalment a la Comissió Europea un marc més ampli de relació i més participació en el mercat interior. L’Acord monetari, rubricat el 2010 i signat el 2011, va donar cobertura jurídica a l’ús de l’euro i va permetre encunyar monedes andorranes.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: gpt-6-luna.