Dilluns, 16 de novembre del 2026
Portada de les 22:00
Tots els diaris i la ràdio, en unEscrit per IA a partir de 6 mitjans i 1 ràdio · Com es fa
Edició Andorra
Societat · Pròrrogues del lloguer

La interpretació del Superior sobre les pròrrogues del lloguer sorprèn el Consell General

Fonts parlamentàries asseguren que la llei del 2023 preveia un allargament automàtic dels contractes, mentre que la justícia, amb l'aval del Tribunal Constitucional, exigeix que l'inquilí el reclami expressament.

Foto: via Altaveu

1 mitjà i 1 ràdioesquerra 0centre 1dreta 0Les fonts

Escolta la notícia4 min

Claus

  • El Superior va avalar el desnonament d'una parella perquè no havia reclamat expressament la pròrroga del lloguer.
  • El Constitucional va inadmetre l'empara; la defensa ha presentat un recurs de súplica i no descarta anar a Estrasburg.
  • Fonts parlamentàries asseguren que la llei del 2023, aprovada per unanimitat, preveia pròrrogues automàtiques.
  • El sistema de pròrrogues expira l'1 de gener del 2027, cosa que fa poc útil una reforma legal.

La sentència del Tribunal Superior que obliga els inquilins a demanar de manera expressa la pròrroga dels contractes de lloguer, que el Tribunal Constitucional ha validat de retruc aquesta setmana, ha generat sorpresa dins del Consell General. Fonts parlamentàries consultades per l'Altaveu sostenen que aquesta interpretació no correspon al que els consellers tenien al cap quan van elaborar la Llei de mesures d'estímul i d'estabilitat del mercat d'arrendaments d'habitatges, aprovada per unanimitat el 28 de novembre del 2023.

El cas es remunta a fa aproximadament un any. El propietari d'un pis va demanar a la Batllia el desnonament d'una parella d'inquilins, amb un contracte signat el 2017, al·legant que no havien respost a una carta en què se'ls comunicava la voluntat de rescindir-lo. En primera instància, la Batllia li va donar la raó perquè va considerar que el sistema de pròrrogues no s'aplicava en aquest cas.

En apel·lació, el Superior va canviar l'argumentació. Va admetre que els llogaters podien acollir-se a la llei del 2023, però va concloure que la pròrroga no era automàtica i que, com que no l'havien reclamada, el desnonament era procedent. La resolució encara no s'ha executat.

La parella va presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, que el va inadmetre a tràmit mitjançant una interlocutòria publicada aquesta setmana al BOPA. L'alt tribunal considera que no s'ha vulnerat cap dret dels inquilins. Aquest dijous, la defensa va interposar un recurs de súplica perquè es reconsideri la inadmissió, una via que l'advocat de la parella qualifica de «la darrera bala».

La llei del 2023 va substituir les pròrrogues que s'aprovaven any rere any per un sistema que allargava els contractes fins a l'1 de gener del 2027. L'article 2 establia que, a manca d'acord entre les parts i sempre que l'arrendatari complís les seves obligacions, els contractes del 2019 o anteriors tindrien una pròrroga de tres anys; els del 2020, de dos, i els del 2021, d'un. El text no esmentava la necessitat d'invocar-la i sí que detallava les excepcions en què el propietari podia recuperar l'habitatge.

Les fonts parlamentàries remarquen que es va optar deliberadament per una redacció diferent de la de normes anteriors. La llei de l'1 de desembre del 2022, que regulava els contractes que vencien el 2023, disposava que l'arrendatari «pot exigir» a l'arrendador la pròrroga d'un any més com a màxim, és a dir, sí que preveia que l'inquilí l'hagués de sol·licitar. «Aquest era l'esperit perquè en vam parlar», afirmen sobre el caràcter automàtic de l'allargament del 2023.

Les mateixes fonts admeten, però, que cal «respectar la separació de poders» i que l'única manera d'evitar que prevalgui aquesta interpretació seria modificar la llei, una opció poc útil ara que falten poques setmanes perquè expiri el sistema de pròrrogues.

L'advocat de la parella lamenta que «el TC no ha volgut entrar a valorar el cas» i sosté que la norma «es va fer perquè la gent no es veiés al carrer» i que el seu objectiu «era protegir l'arrendatari temporalment». Al seu parer, el Superior «imposa uns requisits que la llei no exigeix», cosa que, segons ell, provoca «una inseguretat jurídica». També qualifica la situació de «kafkiana».

El recurs de súplica sol ser el pas previ per acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, una opció que la defensa no descarta. «És explorar-ho i haurem de mirar si es pot fer. Seria l'únic que tindríem llavors», ha explicat.

Així ho va explicar la ràdio

Ràdio Nacional d'Andorra · 14:37 · obre a Radiohop

Pregunta sobre aquesta notícia

Respostes automàtiques a partir de les notícies d'El Autómata, les seves fonts i la ràdio. Poden contenir errors: comprova els enllaços.

Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: claude-opus-5.5.