Marcela Tapias i Andrés, una parella de nacionalitat colombiana, continuaran vivint i treballant legalment a Andorra. El Tribunal Superior ha deixat sense efecte la resolució amb què el Govern els retirava les autoritzacions i els expulsava del Principat, una mesura motivada pel fet que el seu fill Samuel, de quatre anys, havia estat al país més enllà dels 90 dies permesos. És la primera vegada que la sala revoca una decisió d’aquest tipus, i contra la sentència del 16 d’octubre ja no hi cap recurs.
Els magistrats no avalen que el menor sobrepassés aquell límit. El que retreuen a l’executiu és el procediment: segons l’advocada de la família, el fallament conclou que Immigració va actuar «de manera automàtica sense valorar la situació familiar ni justificar la proporcionalitat de la mesura».
Tapias va arribar l’abril del 2025 per ocupar una feina de comptable, i el marit i el nen s’hi van traslladar després. Reagrupar el fill exigia demostrar recursos econòmics, disposar d’un pis i haver residit al país un temps determinat. El 31 de desembre, la família va demanar regularitzar Samuel, i va ser llavors quan els funcionaris van comprovar que el petit havia excedit el termini. La resposta va ser doble: obrir el procés per anul·lar els permisos del pare i la mare i aturar el tràmit del menor.
Per a la lletrada, l’Administració només va tenir en compte el termini vençut i va deixar de banda factors com l’edat del nen, el grau d’integració de la família o el perjudici que patirien tots tres si es quedaven sense papers. «No es pot fer de manera automàtica; has de fer aquest judici de proporcionalitat», assenyala. La llei preveu dues sortides, tancar l’expedient o revocar l’autorització, i qualsevol de les dues s’ha de raonar.
La defensa es va recolzar en un precedent del Tribunal Constitucional del 2025, dictat en un altre assumpte migratori, segons el qual cal sospesar l’impacte en la vida familiar davant l’interès públic abans de deixar sense validesa un permís. També va citar la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. «S’ha de valorar cada cas i que es pugui saber per què ha decidit això», resumeix l’advocada.
Com que la decisió administrativa estava impugnada, no es va arribar a executar, i la parella va seguir al país i treballant gràcies a justificants provisionals. Amb la sentència, les autoritzacions recuperen plena vigència, com si mai no s’haguessin retirat.
Pel que fa a Samuel, Immigració ha reobert el seu expedient i el nen ja consta al cens. Els pares han lliurat el carnet de vacunació i un informe mèdic, i ara només falta que se li expedeixi la targeta.
La mare expressa alleujament després de mesos d’angoixa: «Estem molt contents i agraïts». Nega que la família obrés «de mala fe» o que volgués fer cap mal al país, i afegeix: «Mai no vam dir res que no fos cert, mai no vam intentar ocultar res». El Nadal passat el van viure sense saber si haurien de deixar Andorra; aquest any, diu, «Ara passarem les festes molt contents».
El fallament no regularitza de cop totes les sol·licituds presentades tard: el que imposa és un estudi individual de cada expedient. La mateixa advocada defensa dos casos similars que encara no han superat la primera instància, i ha detectat que el Govern ja argumenta més sobre la situació de cada família quan resol, si bé avisa que esmentar aquestes circumstàncies no equival per si mateix a ponderar-les prou.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: claude-opus-5.5.