Els grups parlamentaris de Demòcrates i Ciutadans Compromesos (CC) han presentat esmenes a la proposició de llei del Registre de la Propietat que supediten la posada en marxa de l’organisme a l’aprovació d’una llei dels drets reals. Aquesta norma, que encara no existeix, hauria de regular les figures jurídiques que donen al titular un poder directe i immediat sobre un bé, com les hipoteques o l’usdefruit.
Les dues formacions que donen suport al Govern proposen calendaris diferents per convocar el concurs de selecció de registradors. Demòcrates fixa un màxim de tres mesos des de la publicació al BOPA de la llei dels drets reals, mentre que CC n’estableix sis des de l’entrada en vigor d’aquesta norma. El text original preveia que el Govern convoqués el concurs en un termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la llei del registre i que l’organisme comencés a funcionar un cop els registradors estiguessin elegits i formats.
La proposició, impulsada per Demòcrates a l’abril i presa en consideració al juny amb el suport unànime de la cambra, té com a objectiu modernitzar el sistema immobiliari amb un registre electrònic i obligatori. El Govern hi va emetre un criteri favorable, però va advertir que alguns terminis, com la selecció dels registradors o el desplegament dels sistemes informàtics, eren ajustats, i en va demanar la revisió. Les esmenes de la majoria responen a aquesta petició sense alterar les línies mestres del text. Amb les eleccions a prop, sembla difícil que la llei dels drets reals s’aprovi abans de la pròxima legislatura.
Concòrdia, que ha presentat 49 esmenes, sosté en un comunicat que la regulació dels drets reals no es completarà durant aquest mandat i que, per tant, el registre no podrà funcionar abans que acabi, encara que se n’aprovi la llei. La formació qüestiona que es tramiti ara la norma registral, perquè considera que s’hauria de reobrir quan es defineixin els drets reals, i recorda que el procés de regularització previst pot durar entre vuit i deu anys. «Aprovar-ne la llei no pot servir per presentar com a complert un compromís que encara està pendent de fer-se realitat», exposa el grup.
La proposta principal de Concòrdia és un «règim de publicitat registral bàsic», inspirat en el model suís, que permetria a qualsevol ciutadà consultar, pagant una taxa per finca, la identificació i la descripció de l’immoble, la identitat dels titulars, la naturalesa de la titularitat i la data d’adquisició. Segons la formació, la taxa desincentivaria les consultes per simple curiositat sense impedir l’accés a la informació, i el sistema faria més transparent el mercat i garantiria la protecció de les dades personals. També proposa publicar periòdicament estadístiques sobre finques, titularitats i transmissions sense identificar persones físiques.
El grup planteja automatitzar l’intercanvi de dades entre registres públics perquè els ciutadans no hagin de tornar a aportar documents que ja té l’Administració. «Preveure tràmits electrònics és insuficient si es continua demanant al ciutadà que repeteixi les mateixes gestions», argumenta. Proposa la inscripció obligatòria dels contractes de lloguer d’habitatge habitual i la comunicació d’ofici de les altes, modificacions i extincions al Sistema d’Informació dels Contractes d’Arrendament (SICAR), així com una comunicació recíproca amb els comuns per resoldre discrepàncies amb els cadastres.
Concòrdia aprofita el text per modificar la Llei del notariat i permetre que els notaris endarrereixin la jubilació fins als 75 anys, com ja poden fer batlles i magistrats, amb una sol·licitud que hauria d’autoritzar el Govern. Segons el grup, la mesura afavoreix la continuïtat del servei notarial, especialment durant la implantació del registre.
Andorra Endavant ha presentat 47 esmenes. Entre aquestes destaca la que proposa que la supervisió del registre no recaigui en un ministeri, com preveu el text, sinó en el president de la Sala Civil del Tribunal Superior.
Demòcrates incorpora, a més, una esmena per modificar el Codi de procediment civil i establir un procediment d’homologació judicial dels acords de mediació convencional. Les parts n’haurien de presentar la sol·licitud signada per totes i amb l’acta final adjunta; fetes les comprovacions, l’aute del tribunal tindria «títol executiu».
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: claude-opus-5.5.