Les esmenes que Demòcrates va presentar durant la tramitació de la Llei 24/2023 pretenien que les pròrrogues dels contractes de lloguer s’apliquessin automàticament, una opció que contrasta amb el criteri expressat pel Tribunal Superior, que ha considerat que els llogaters les havien de demanar explícitament. La documentació de la tramitació publicada per Altaveu mostra que el grup va substituir la fórmula «pot exigir» per «s’aplica» i va justificar el canvi amb la voluntat de configurar un règim automàtic.
El projecte inicial establia que, un cop vençut el contracte i a manca d’acord entre les parts, el llogater podia acollir-se a les pròrrogues si ho notificava fefaentment a la propietat amb un mes d’antelació com a mínim i estava al corrent de les obligacions contractuals. L’esmena de Demòcrates eliminava el requisit de notificació i feia dependre l’aplicació del sistema del compliment de les obligacions legals i contractuals. En la motivació, el grup defensava un règim «com a automàtic, i no com a de lliure elecció per a l’arrendatari», per simplificar-lo i donar més estabilitat als contractes.
El text aprovat va mantenir aquesta fórmula i va precisar que l’arrendatari havia de complir «estrictament» totes les obligacions legals i contractuals. La Llei 24/2023, que va establir el sistema de pròrrogues vigent, deixarà de ser aplicable el 31 de desembre. Les resolucions del Tribunal Superior, en canvi, han sostingut que els llogaters havien d’invocar expressament la pròrroga davant la propietat.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, va defensar dijous al Consell General que la Llei 11/2026, aprovada el 4 de juny i aplicable als arrendaments d’habitatge habitual del període 2027-2030, estableix clarament que les pròrrogues són automàtiques. Marsol va dir que el Govern havia revisat la redacció després de la primera sentència per evitar una interpretació semblant i va admetre: «Potser no vam fer prou bé les coses». L’Executiu ha localitzat una segona resolució en el mateix sentit, tot i que ni el ministeri ni l’Institut Nacional de l’Habitatge no han rebut directament cap cas.
Marsol no considera necessari modificar la llei del 2023 perquè caduca a final d’any i una reforma no tindria efectes retroactius, tot i que no va descartar actuar si es considerés imprescindible. Va remetre les famílies afectades al parc públic d’habitatge, que beneficia vora 300 famílies, als ajuts d’Afers Socials i al Programa 30-40. El conseller general socialdemòcrata Pere Baró va considerar insuficient aquesta resposta i va dir que no actuar era «poc respectuós amb la gent que està patint». També va expressar preocupació per la descongelació dels lloguers prevista al gener.
El 30 d’octubre, Baró va demanar al Govern els informes, dictàmens i documents d’anàlisi jurídica sobre les lleis 11/2026 i 24/2023. El PS vol saber si l’Executiu havia estudiat com s’havien d’aplicar les pròrrogues i si havia previst que els tribunals en poguessin exigir la sol·licitud expressa. La demanda també busca conèixer les garanties jurídiques de la nova norma abans que entri en vigor. Els socialdemòcrates han aclarit que la iniciativa no pretén qüestionar les resolucions judicials, sinó evitar que es repeteixin els dubtes d’interpretació.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: gpt-6-luna.