El balanç del tercer trimestre del 2026 inclou 324 persones que han accedit a la nacionalitat andorrana. En 194 casos l’adquisició comporta plenitud de drets polítics; en 128, el dret es troba encara en fase provisional. Dues persones més l’han rebuda en virtut de les funcions que exerceixen, segons les dades del Departament d’Estadística del Govern.
La situació provisional té dos motius: 83 persones encara han de demostrar que han perdut la nacionalitat o nacionalitats d’origen, mentre que 45 han de confirmar l’adquisició de l’andorrana dins del termini legal. D’aquest darrer grup, 42 han obtingut el dret per l’article 6 de la Llei qualificada de la nacionalitat i tres, per l’article 35. La confirmació es pot fer fins a un any després de la majoria d’edat —als 19 anys— i, si hi ha motius justificats, el termini es pot allargar tres anys.
De les 194 adquisicions amb tots els drets polítics, 127 són de nacionalitat d’origen i 67 corresponen a naturalitzacions, que han requerit renunciar a la nacionalitat anterior. En el primer grup, el recompte destaca 61 persones nascudes al Principat de pares estrangers amb més de deu anys de residència, 37 nascudes a Andorra amb almenys un progenitor andorrà i 25 nascudes a l’estranger amb pare o mare andorrans.
Pel que fa a les naturalitzacions, 39 persones han acreditat més de vint anys de residència; 15, almenys deu anys al país i deu cursos escolars al Principat, i 12 han accedit a la nacionalitat per matrimoni amb una persona andorrana. Una altra adquisició és d’una persona de segona generació nascuda a l’estranger. En les naturalitzacions de residents, el 80,6% s’ha fet per anys de residència, el 17,9% per matrimoni i l’1,5% per una altra via prevista legalment.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: gpt-6-luna.