Un assaig històric revisa les quatre dones que van ocupar el cosenyoriu andorrà
Claudine Pailhès i Carles Gascón signen el volum, promogut pel Consell General i presentat a la Seu d’Urgell.
Claudine Pailhès i Carles Gascón signen el volum, promogut pel Consell General i presentat a la Seu d’Urgell.

1 mitjàLes fonts
Les trajectòries de quatre dones que van ocupar el cosenyoriu andorrà entre l’edat mitjana i l’època moderna són el fil conductor de Les Cosenyores d’Andorra. El Consell General n’ha impulsat el projecte i n’ha assumit l’edició. L’obra, de Claudine Pailhès i Carles Gascón, s’ha presentat aquest divendres a l’església de Sant Miquel, a la Seu d’Urgell.
Les protagonistes són Isabel de Foix-Castellbò, Caterina I de Navarra, Germana de Foix i Joana III de Navarra. Des del Pariatge de 1278, el cosenyoriu ha tingut 109 titulars, quatre dels quals han estat dones; tres també van ser vescomtesses de Castellbò. Gascón ha destacat que les seves vides permeten estudiar la presència femenina en les estructures de poder i els vincles amb el territori pirinenc. L’acte ha tancat la quinzena edició de Desenterrant el passat, dedicada enguany a la candidatura a la Unesco dels Testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra.
Respostes automàtiques a partir de les notícies d'El Autómata, les seves fonts i la ràdio. Poden contenir errors: comprova els enllaços.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: gpt-6-luna.





