El castellà supera el català a les llars i entre els amics d’Andorra
L’enquesta d’AR+I situa l’ús del castellà a casa en el 38,8%, davant del 31,9% del català. Les dades publicades sobre les relacions d’amistat no coincideixen.
L’enquesta d’AR+I situa l’ús del castellà a casa en el 38,8%, davant del 31,9% del català. Les dades publicades sobre les relacions d’amistat no coincideixen.

3 mitjans i 1 ràdioesquerra 0centre 1dreta 0Com ho explica cadascú
El castellà és la llengua més utilitzada a casa i entre els amics a Andorra, segons l’enquesta «Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució 1995-2026», presentada dilluns per Andorra Recerca + Innovació (AR+I). A les llars, l’usa habitualment el 38,8% de la població, davant del 31,9% que s’expressa en català. Per a les relacions d’amistat, Andorra Ara publica un 38,2% per al castellà i un 34,7% per al català; Bondia recull un 29% i un 26%, respectivament. Totes dues informacions situen el castellà al davant, però donen percentatges diferents.
El castellà també és la llengua inicial més freqüent: el 46,9% dels residents l’assenyala, enfront del 38,9% que indica el català. En canvi, quan es pregunta quina és la llengua pròpia, el català queda primer, amb el 46,8%, i el castellà arriba al 43,7%. El català manté també l’avantatge en la transmissió de pares a fills: és la llengua preferent en el 56,7% dels casos, dotze punts per sobre del castellà.
L’enquesta mesura el coneixement de les llengües en una escala de 0 a 10, a partir de quatre capacitats: entendre, parlar, llegir i escriure. El castellà obté una puntuació de 9,4 i el català, de 7,9. Respecte del 2022, el coneixement del català ha baixat des del 8,3, mentre que el del castellà ha pujat des del 9,3.
En l’àmbit laboral, el català és més utilitzat en les relacions externes, especialment en l’atenció als usuaris, mentre que el castellà predomina en les comunicacions internes entre treballadors. Joan Micó, coordinador del grup de sociologia d’AR+I, va vincular part dels resultats als canvis demogràfics dels darrers anys. La publicació de l’enquesta també ha obert un debat polític sobre les mesures lingüístiques: Concòrdia considera que l’A1 hauria de ser un punt de partida en la renovació dels permisos de residència, mentre que Demòcrates i el Partit Socialdemòcrata defensen els requisits actuals i reclamen reforçar l’ús social del català.
Respostes automàtiques a partir de les notícies d'El Autómata, les seves fonts i la ràdio. Poden contenir errors: comprova els enllaços.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: gpt-6-luna.





