El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha presentat una demanda d'informació al Govern per obtenir els dictàmens i documents d'anàlisi jurídica que sustenten les pròrrogues dels contractes de lloguer previstes en la llei que entrarà en vigor el gener del 2027. La iniciativa, impulsada pel conseller general i president suplent del grup, Pere Baró, arriba l'endemà que la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, assegurés a la cambra que amb el nou text «les pròrrogues són automàtiques».
La petició, que el grup ha fet pública amb un comunicat, afecta dues normes. La primera és la Llei 11/2026, que regularà els arrendaments d'habitatge de residència habitual i permanent durant el període 2027-2030 i que ha d'obrir la desintervenció progressiva del mercat de lloguer. La segona és la Llei 24/2023, sobre la qual els socialdemòcrates volen saber si l'Executiu disposava d'informes sobre el funcionament de les pròrrogues i si havia previst que els tribunals exigissin als inquilins invocar-les de manera expressa.
El PS argumenta que cal anticipar-se a possibles litigis abans que la nova regulació comenci a aplicar-se i evitar que es repeteixin els dubtes interpretatius sorgits amb la norma anterior, per garantir la seguretat jurídica de llogaters i propietaris. La formació remarca que no pretén qüestionar les resolucions judicials, sinó comprovar que les lleis són prou clares perquè la ciutadania conegui els seus drets i els procediments per exercir-los.
L'origen de la controvèrsia són diverses resolucions del Tribunal Superior que estableixen que els arrendataris havien de comunicar a la propietat que volien acollir-se a les pròrrogues aprovades el 2023. En la sessió de control de dijous, Marsol va explicar que, a més del cas que va motivar la pregunta de Baró, el Govern i l'Institut Nacional de l'Habitatge tenen constància d'una segona sentència en el mateix sentit.
La ministra va evitar valorar les decisions dels tribunals, però va admetre que el text, treballat en comissió i aprovat per unanimitat, podria no haver estat redactat amb prou precisió. «Potser no vam fer prou bé les coses i potser sí que ha donat lloc a aquestes interpretacions», va dir. Segons va exposar, arran de la primera sentència els serveis jurídics de l'Executiu van revisar la llei aprovada al juny i van concloure que hi queda més clarament definit que la pròrroga opera per llei. Tot i això, va reconèixer que «els tribunals sempre poden fer una interpretació».
Quant a la norma del 2023, Marsol va considerar que no cal modificar-la: és temporal, decau a final d'any, un canvi no tindria efectes retroactius i el temps de tramitació li restaria utilitat. No va descartar del tot una actuació: va dir que hi està oberta si es considera imprescindible, tot i que, «personalment», no ho veu necessari en aquests moments.
Baró va replicar que hi ha famílies que poden patir les conseqüències del criteri judicial. «Dir que no és necessari com estem a l'octubre i la llei decau al desembre, crec que com a poc és poc respectuós amb la gent que està patint», va afirmar. El conseller va insistir en el seu respecte per la independència judicial i va recordar que la voluntat de la llei era protegir els llogaters en un context de dificultat per accedir a un habitatge.
El socialdemòcrata també va qualificar d'insuficient que el Govern remeti els afectats als mecanismes existents. «Penso que alguna cosa més s'ha de fer», va dir, i va demanar que s'informi directament les famílies que es puguin trobar en aquesta situació. Va expressar, a més, preocupació per la descongelació dels lloguers prevista a partir del gener i va preguntar si l'Executiu té informes que garanteixin que la nova regulació no donarà peu a interpretacions similars, la mateixa qüestió que ara ha formalitzat per escrit.
Marsol va indicar que ni el ministeri ni l'Institut Nacional de l'Habitatge han rebut cap cas directament, i va animar els afectats a adreçar-s'hi per analitzar cada situació de manera individual. Va citar com a recursos el parc públic d'habitatge, que ja beneficia «vora 300 famílies», les ajudes d'Afers Socials i el Programa 30-40, i va deixar oberta la possibilitat de revisar els requisits d'accés a aquests instruments.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: claude-opus-5.5.