Jordi Ubach, director de l’Agència Nacional de Ciberseguretat (ANC-AD), calcula que els intents de frau en línia a Andorra podrien arribar a duplicar-se en un termini d’entre un any i un any i mig. Als països europeus de l’entorn, les campanyes fraudulentes han crescut entre un 30% i un 43% durant els darrers mesos. Ubach considera possible que l’increment al Principat s’acosti al 100% en un any.
Una de les eines que pot impulsar aquest augment és la intel·ligència artificial (IA). Segons Ubach, permet elaborar missatges en grans quantitats i ajustar-ne el contingut a cada destinatari; també pot servir per localitzar mancances de seguretat que havien passat desapercebudes. El director de l’ANC-AD va esmentar Firefox i Linux en aquest context i va recordar que les empreses poden aprofitar la mateixa tecnologia per detectar amenaces. «La part més dèbil és sempre l’usuari final», va afirmar.
Belina Babi, inspectora de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA), explica que les eines digitals han escurçat i simplificat la preparació d’aquest tipus d’enganys. Els estafadors poden enviar comunicacions a un gran nombre de persones, provar telèfons a l’atzar i fer-se passar per organismes públics o bancs amb avisos falsos. «Crear una campanya de phishing és molt més fàcil que abans», va dir Babi.
La possibilitat que dades personals donin credibilitat a futurs missatges preocupa especialment després de l’accés al portal de declarants de la CASS. Els atacants hi van entrar amb certificats digitals robats a empreses. La CASS ha indicat que no es van consultar dades sanitàries, econòmiques ni relatives a prestacions; sí que es van obtenir noms i dates de naixement. El 6 de novembre, la parapública ja havia advertit de SMS fraudulents sobre la renovació de la targeta sanitària. No s’ha vinculat aquell avís amb l’accés al portal, ni consta que la informació consultada s’hagi utilitzat per estafar. Tampoc no s’ha fet pública la dimensió de l’accés.
David Miralles, soci fundador de la consultora Dualimind, assenyala que un missatge amb el nom de la víctima i una aparença oficial pot ser més convincent que un engany genèric. Posa com a exemple un SMS que sembli enviat per la CASS i reclami un pagament petit. Les dades sostretes no permeten per si soles buidar comptes, però poden empènyer la persona a pagar o a revelar informació sensible. Miralles afegeix que els atacs automatitzats poden tenir com a objectiu moltes petites empreses alhora; a Dualimind, assegura, en detecten cada dia contra el seu web.
Per reduir el risc, Ubach recomana comprovar qui hi ha darrere de cada comunicació abans de clicar, pagar o facilitar informació. Un logotip conegut o dades personals correctes no són una garantia, va advertir, i va resumir el criteri amb l’expressió «Desconfiança total». Babi proposa no actuar de seguida davant missatges que pressionen amb un suposat bloqueig: és millor contactar amb l’entitat per un canal oficial, activar filtres antispam, protegir les contrasenyes i limitar les dades personals que es comparteixen a internet.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: gpt-6-luna.