Les restes del Roc de l’Àliga, a Sant Julià de Lòria, corresponen a una fortalesa, però els pocs objectes recuperats, tots datats al segle XII, impedeixen de moment identificar-les amb el castell de Bragafolls. És la conclusió provisional dels responsables de la segona campanya d’excavació, que es clourà aquest dimecres, 11 de novembre.
Segons el Govern, quan la campanya era pràcticament a la meitat ja s’havien extret més de 60 metres cúbics de runa, i cada estructura nova fa més evident el caràcter defensiu del recinte. L’executiu considera que aquests indicis reforcen la hipòtesi de Bragafolls, tot i que encara no la confirmen.
El problema és la cronologia. El 2025 els arqueòlegs només van recuperar una moneda, un diner de billó de la seca de Barcelona del regnat d’Alfons I (1162-1196), i confiaven que s’hagués escolat des de nivells superiors. Aquesta tardor, però, l’únic material aparegut han estat fragments ceràmics, probablement d’una olla, que l’equip també situa al segle XII. El codirector Walter Alegría ho va explicar al Bondia: «en arqueologia, el material més modern dona habitualment la cronologia de l’espai». El Diari d’Andorra apunta que aquestes peces podrien ser fruit d’una reocupació posterior de l’espai.
Bragafolls va ser aixecat en temps del comte Borrell II d’Urgell (948-992) i abandonat a finals del segle X. Segons la documentació medieval, els habitants de les Valls el van assetjar i el van prendre. Un document del 1005 en deixa constància, i la historiografia hi veu un dels primers testimonis de resistència col·lectiva dels andorrans davant d’un poder exterior. Dos textos posteriors, del 1048 i del 1071, situen el topònim a l’entorn de Sant Julià, entre Nagol i Aixirivall, sense precisar-ne el lloc.
L’equip sí que ha pogut descriure el recinte: una superfície d’uns cent metres quadrats envoltada de murs de dos a tres metres d’alçada i d’entre 80 i 90 centímetres de gruix. El costat més exposat el protegeix un mur i l’altre s’aixeca sobre el penya-segat. Hi ha un pati d’armes al peu d’una torre quadrangular, de la qual només es conserva la base però que hauria fet entre 4,50 i sis metres, i un fossar que envoltava l’accés.
Aquest accés, un camí que travessa el vessant a mitja altura i que es va identificar el 2025, ha quedat ara gairebé tot al descobert. Els treballs es van iniciar a la part alta del turó, però la poca estratigrafia conservada va portar l’equip a ampliar-los cap a l’exterior de la torre i del mur corregut. La porta, situada al costat del cingle, no s’ha conservat.
Els arqueòlegs no renuncien a la hipòtesi. L’any que ve hi ha prevista la tercera i última campanya, en què volen excavar l’estrat inferior del pati d’armes, buidar el farciment del camí i consolidar els murs. Si apareixen materials del segle X, el Roc de l’Àliga continuarà sent candidat a ser Bragafolls.
La intervenció és una iniciativa conjunta del Departament de Patrimoni Cultural i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona, amb el suport del Comú de Sant Julià de Lòria.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: claude-opus-5.5.