L'Associació Professional d'Educadores i Educadors Socials d'Andorra (APEESA) denuncia que les professionals fan soles moltes visites a domicilis i acompanyaments, que reben insults i que els informes que signen poden incloure l'adreça i el telèfon particulars. La presidenta, Judith Cabanas, i la secretària, Alba Roca, reclamen poder treballar en parella i alerten de la manca de professionals. El protocol de prevenció i actuació davant les agressions que prepara el Govern està redactat, però continua en revisió i sense data d'aprovació.
«A Andorra, un país tan petit, això ens deixa molt desprotegides», van afirmar les representants de l'associació en declaracions a El Periòdic d'Andorra. Expliquen que, quan intervenen acompanyades de la policia, els agents els demanen les dades personals i que aquestes poden constar en una denúncia que presenten a títol personal, no laboral. Segons elles, la informació pot quedar a l'abast de persones que les han agredit o amb qui han intervingut en situacions complicades.
Les agressions no sempre són físiques. Cabanas i Roca esmenten insults presencials o per correu electrònic i casos en què una persona ha tancat la porta d'un domicili i la professional no ha pogut marxar en aquell moment. «Són coses que passen i que han passat», van dir, tot i precisar que aquests episodis no formen part del dia a dia del conjunt del sector.
L'associació vincula el problema amb la manca de personal, una qüestió que ja havia exposat anteriorment. Defensa que anar a un domicili amb una companya és una mesura de prevenció raonable, no una demanda d'equips nombrosos, però admet que, amb pocs professionals, sovint s'han de repartir les actuacions. «Com que som tan pocs, no sempre podem fer aquesta feina en parella», van explicar. També plantegen dubtes sobre com es gestiona una agressió i sobre qui continuaria el cas, ja que no sempre hi ha qui pugui substituir l'educadora afectada.
Com a resposta, el sector ha començat a incorporar botons del pànic per activar una resposta ràpida en situacions d'alerta o d'emergència. Les representants de l'APEESA reconeixen que s'han introduït mesures i que ja han pogut consultar una primera versió del protocol, però lamenten que la seva aplicació continuï pendent i consideren que sovint aquests instruments arriben tard, quan ja s'han produït situacions que requereixen resposta.
El Govern assegura que l'esborrany s'ha posat a disposició dels agents implicats per recollir-ne observacions i propostes de millora. Un cop analitzades i incorporades, si escau, les que es considerin pertinents, el document s'haurà d'aprovar, publicar i implantar. L'Executiu no concreta cap termini. Afirma que ja disposa de sistemes d'enregistrament, espais segurs i mecanismes d'investigació d'incidents i accidents laborals, i que el protocol establirà un marc comú per prevenir, gestionar i fer el seguiment de les agressions i reforçar la coordinació entre serveis.
La reivindicació coincideix amb el debat sobre l'aplicació dels protocols de protecció obert arran de l'assassinat masclista de dimecres, comès per un home de 34 anys de nacionalitat andorrana, el primer al Principat en 17 anys. Les associacions de dones consultades pel Diari d'Andorra consideren insuficients els recursos humans i materials i la formació dels professionals de l'administració.
Elisabeth Royuela, secretària d'Acció Feminista, sosté que el problema principal «és d'aplicació» i assenyala mancances de personal i de recursos en medicina forense, en el torn de Batllia específic per a la violència de gènere i en el programa de promoció de les relacions no violentes, que seguia l'autor del crim. També considera baixa la incidència de les formacions de gènere i demana ampliar l'educació sexoafectiva a l'escola. «Darrere de les estructures calen diners i recursos», va resumir.
Judith Pallarés, secretària general de l'Institut Andorrà de les Dones, reclama formació perquè els professionals de l'administració i els cossos especials detectin els casos i més recursos per al servei d'atenció a les víctimes, que, segons va dir, «treballa amb uns 350 casos». Elvira Geli, presidenta de l'Associació de Dones, demana que les institucions analitzin què ha fallat i verifiquin «l'efectivitat real en la pràctica diària» dels protocols.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: claude-opus-5.5.