Ladislau Baró, ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, va defensar dimarts la reforma del Codi penal sobre l’avortament després de comparèixer davant la comissió legislativa d’Educació. El projecte modifica l’article 117, que regula la interrupció voluntària de l’embaràs, i té com a objectiu, segons el Govern, despenalitzar les dones que hi recorren. El text es va trametre al copríncep episcopal al mateix temps que va començar el tràmit parlamentari.
Baró va explicar que la Mitra coneixia la reforma abans que es presentés, però que el Govern no n’havia negociat el redactat ni n’esperava la conformitat. «Ni tenim validació ni per part de Roma ni per part de la Seu, ni l’esperem», va dir. El ministre va assenyalar que les converses amb la Santa Seu havien servit per buscar una fórmula compatible amb la presència de les institucions i va defensar que la proposta és «l’única via que manté aquest equilibri». També va afirmar que el Govern havia complert el compromís electoral de despenalitzar les dones.
El líder de Concòrdia, Cerni Escalé, considera que la reforma es podria haver fet «abans i millor», durant el papat de Francesc, i la qualifica d’«inacceptable». El partit reclama estendre la despenalització als professionals sanitaris i incloure l’avortament en la cobertura de la CASS. Escalé ha dit que la formació valorarà internament si presenta esmenes, però dubta que prosperin i creu que fer-ho podria quedar en un gest de comunicació política.
El Partit Socialdemòcrata (PS) també rebutja l’abast de la proposta. La presidenta del grup parlamentari, Susanna Vela, la defineix com una «falsa despenalització»: les dones deixarien de ser penalment responsables, però l’avortament continuaria tipificat com a delicte. Vela sosté que el text no reconeix el dret a decidir ni garanteix l’assistència sanitària, i alerta que els professionals que informin o acompanyin les dones podrien continuar exposats a responsabilitats penals.
Vela també adverteix que la reforma mantindria les diferències d’accés segons els recursos econòmics: les dones amb més possibilitats podrien desplaçar-se a Espanya o França, mentre que les altres trobarien més obstacles. El PS afirma que el projecte no respon a les recomanacions del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona, que reclama avenços des de fa més d’una dècada. Gerard Alís, candidat a cap de l’Executiu, ha qualificat el resultat de «molt decebedor» i ha acusat Demòcrates per Andorra de fer «petits pedaços per quedar bé de cara a la galeria».
Acció Feminista demana als grups parlamentaris que esmenin el projecte. L’entitat considera que «la dona deixa de ser punible, però l’avortament continua sent delicte» i que les persones que hi ajudin podrien ser condemnades. També qüestiona que el text justifiqui la despenalització per la suposada vulnerabilitat de les dones, en lloc de reconèixer-ne la capacitat de decisió, i reclama garanties per als professionals sanitaris, cobertura de la CASS i un protocol públic d’acompanyament. L’associació invoca una recomanació del Comitè de Drets Humans de l’ONU, del març del 2026, perquè Andorra garanteixi l’accés a l’avortament, com a mínim, quan hi hagi risc per a la vida o la salut de la dona. Si el text s’aprova sense canvis, demana que es presenti un recurs d’inconstitucionalitat.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: gpt-6-luna.