El Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) de Santa Coloma va tenir menys ocupació el 2025 que l’any anterior en tots dos dispositius: 21 joves hi van passar, en 22 intervencions, mentre la plantilla encadenava nou baixes que es van cobrir amb deu contractacions. Segons la memòria tècnica, la part residencial es va quedar en el 68% d’ocupació, quan el 2024 havia arribat al 85%, i el servei de dia va baixar al 56%, des d’un 130% que superava la capacitat. A final d’any quedaven places vacants a tots dos serveis.
Amb aquestes dades, el document planteja per al 2026 una revisió dels criteris d’ingrés, dels circuits d’entrada i dels tràmits administratius. L’equipament, ubicat a l’edifici Solà d’Enclar, ofereix 19 places de 24 hores i 16 de diürnes, que funcionen de dilluns a divendres, de manera que no es va produir saturació.
Tretze joves van viure al dispositiu residencial, on es van comptabilitzar quatre entrades i cinc sortides. Al servei de dia n’hi va haver nou, amb quatre entrades i quatre sortides. Un usuari va canviar del règim diürn al de jornada completa, i per això els 21 joves sumen 22 intervencions. El pas d’un servei a l’altre és habitual: a final del 2025, sis dels 13 residents havien començat al servei diürn.
Predominaven els nois, 16 davant de cinc noies, i 14 dels 21 usuaris eren de nacionalitat andorrana. Arribaven al centre cap als 14,8 anys; l’edat mitjana era de 14,62 al residencial i de 15,5 al diürn. El problema principal era el trastorn de conducta, i dos de cada tres joves tenien també un diagnòstic de trastorn per dèficit d’atenció (TDAH). Gairebé un de cada quatre, el 23%, tenia reconegut un 33% de menyscabament. Les addiccions no eren generals: la memòria en recull dues a la nicotina, dues al cànnabis i una a la cocaïna, una a l’alcohol i una a altres substàncies.
Quant a l’origen dels joves, gairebé la meitat, el 42,8%, vivia abans amb la família nuclear; el 28,6% venia del CRAE La Gavernera; el 19%, dels centres Amalgama Can Ros i Valldaura, i el 4,8%, d’Ita. Tots tenien almenys algun familiar de referència al país. Pràcticament tots els casos els seguia el Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA); només un corresponia al Servei Especialitzat d’Acolliments Familiars (SEAF).
La majoria dels residents van marxar en fer 18 anys, el límit d’edat del recurs, després d’uns dos anys d’estada de mitjana. Al servei de dia, que els joves deixen cap als 16 anys, la causa més freqüent de sortida era que no hi assistien prou. No totes les sol·licituds d’entrada prosperen: algunes depenen d’una resolució judicial i d’altres es descarten perquè el jove no és prou estable.
El 2025 va ser un any amb menys conflictes. Les incidències van caure un 40% i es concentren en pocs joves d’alta complexitat; també van disminuir les contencions físiques i els no-retorns, i ningú no es va escapar. L’espera per entrar al residencial va passar de dos mesos a dues setmanes, un 79% menys. Durant el 2026 s’ha conegut un incident en què es va calar un petit foc en una habitació. Al tancament de l’any treballaven al centre 17 professionals, en un equip que la memòria descriu com a desgastat i amb rotació.
Al servei diürn, un nou protocol per intervenir als primers indicis de desregulació conductual va coincidir amb una assistència presencial del 88% i amb la meitat d’absències injustificades. Catorze usuaris estudien aquest curs 2025-2026, només el 28% en etapes postobligatòries, i el centre els dona suport per buscar feina. Les admissions i l’evolució dels joves les valora ara una comissió d’acceptació i seguiment en què participen Afers Socials i la direcció i l’equip de psicologia del CREI.
Per a aquest any, el centre vol posar en marxa un grup de famílies amb el Servei d’Acompanyament Familiar del ministeri d’Afers Socials, donar més estabilitat a la plantilla i fer més tutories individuals. També pretén tancar els protocols pendents amb altres institucions, sobretot amb el ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: claude-opus-5.5.