Milers de joves poden perdre ajudes de 15.000 euros per a habitatge
Milers de joves poden perdre ajudes de 15.000 euros per a habitatge
Milers de joves poden perdre ajudes de 15.000 euros per a habitatge

L’assessor financer Jordi Vizcaino ha alertat que nombrosos joves del País Valencià podrien quedar-se sense accedir a les ajudes de fins a 15.000 euros per a comprar un habitatge en municipis de menys de 10.000 habitants a causa del termini reduït establit per la Generalitat. Durant una nova intervenció en el programa Al final era mentida, Vizcaino ha denunciat que la convocatòria només ofereix deu dies per a presentar les sol·licituds, una circumstància que considera especialment perjudicial per a les persones que desconeixen l’existència de les subvencions o estan a punt de formalitzar la compra d’una casa.
Et pot interessar
L’expert ha explicat que la convocatòria es va obrir a principis de novembre i que, segons les dates exposades durant el programa, el termini finalitza el 16 de novembre. Per això, ha fet una crida a difondre la informació entre familiars, amistats i coneguts que hagen comprat recentment un habitatge o tinguen previst adquirir-ne un. “Només donem deu dies de termini”, ha lamentat, abans d’advertir que moltes persones i fins i tot professionals de l’assessorament encara podrien desconéixer aquesta oportunitat.
Vizcaino ha insistit que el principal problema no és l’existència de les ajudes, que considera positives, sinó la manera com s’ha organitzat la convocatòria. Al seu parer, un termini tan breu pot deixar fora persones que compleixen els requisits però que no disposen de prou temps per a reunir la documentació i presentar la sol·licitud.
Segons ha explicat l’assessor financer, les subvencions estan dirigides a persones menors de 36 anys que adquirisquen un habitatge en municipis de menys de 10.000 habitants. L’ajuda pot arribar als 15.000 euros, però no pot superar el 20% del preu de compra de l’immoble.
Per a il·lustrar-ho, Vizcaino ha exposat un exemple pràctic: si una persona compra una casa per 50.000 euros, l’ajuda màxima que podria rebre seria de 10.000 euros, ja que aquesta quantitat representa el 20% del valor de l’habitatge. En canvi, per a arribar als 15.000 euros caldria que el preu de compra fora, com a mínim, de 75.000 euros.
L’expert també ha assenyalat que la subvenció pot sol·licitar-se en diferents situacions relacionades amb la compra, incloent-hi habitatges ja adquirits, operacions amb un contracte de compravenda formalitzat i determinats supòsits d’habitatges de nova construcció, sempre que es complisquen les condicions de la convocatòria.
Una altra qüestió abordada durant el programa és la compra compartida entre persones de diferents edats. Vizcaino ha explicat que, si una parella adquireix conjuntament un habitatge i només un dels dos compradors compleix el requisit de ser menor de 36 anys, l’ajuda podria calcular-se únicament sobre la part de propietat corresponent a la persona beneficiària.
L’assessor ha recomanat que els interessats consulten els requisits concrets i la documentació necessària abans que finalitze el termini, especialment si tenen una operació de compravenda en curs.
Una de les crítiques principals de Vizcaino s’ha centrat en la decisió de limitar la convocatòria a deu dies. L’assessor considera que les ajudes a l’habitatge haurien d’estar disponibles durant períodes molt més amplis, perquè la compra d’una casa és un procés que requereix temps, estalvis, negociacions i tràmits administratius.
Durant la conversa, ha recordat que en altres etapes existien programes d’ajuda amb terminis oberts de manera continuada. Per això, ha defensat que la Generalitat podria mantindre les sol·licituds obertes fins a esgotar els recursos pressupostaris disponibles, en lloc d’establir un període tan limitat.
Vizcaino també ha qüestionat la coordinació entre les administracions estatal i autonòmica en matèria d’habitatge. Segons ha explicat, el finançament dels programes depén d’acords entre el govern espanyol i les comunitats autònomes, mentre que la gestió de les convocatòries correspon a les administracions autonòmiques.
L’assessor ha remarcat que una política pública destinada a facilitar l’accés dels joves a l’habitatge perd eficàcia si els possibles beneficiaris no arriben a conéixer-la o no disposen de temps suficient per a tramitar-la.
Més enllà de la durada del termini, Vizcaino ha plantejat la necessitat de conéixer quina és la partida pressupostària destinada a aquestes subvencions i quantes persones podran beneficiar-se’n realment.
L’assessor ha proposat investigar els recursos disponibles, el procediment d’adjudicació i la informació pública sobre les ajudes concedides. Durant el programa, ha expressat dubtes sobre l’abast efectiu de la convocatòria i ha defensat que la transparència hauria de permetre comprovar si els diners arriben a les persones que els necessiten.
També ha advertit de la importància del sistema de tramitació de les sol·licituds i de l’ordre en què es presenten, una qüestió que considera necessari aclarir per a determinar si els possibles beneficiaris disposen de les mateixes oportunitats.
En aquest sentit, ha animat el programa a aprofundir en la investigació sobre la gestió d’aquestes subvencions i a fer seguiment dels resultats de la convocatòria.
Vizcaino ha dedicat bona part de la seua intervenció a demanar que la informació sobre les ajudes circule entre la ciutadania, especialment als municipis menuts del País Valencià. L’assessor ha insistit que les persones que coneguen algun jove que haja comprat una casa o estiga pendent de formalitzar una operació haurien d’avisar-lo perquè comprove si pot optar a la subvenció.
L’expert també ha explicat que la convocatòria podria resultar especialment interessant per als joves que han aconseguit reunir els estalvis necessaris per a comprar un habitatge, però que necessiten suport econòmic per a afrontar les despeses de l’operació.
No obstant això, durant la conversa també s’ha posat de manifest una limitació de les ajudes: les persones que encara no tenen estalvis suficients per a accedir a una compravenda poden trobar dificultats per a beneficiar-se d’un programa vinculat a l’adquisició efectiva d’un immoble.
Per aquest motiu, Vizcaino ha reiterat la necessitat de dissenyar polítiques d’habitatge que tinguen en compte les dificultats reals dels joves i no només els requisits administratius.
En la part final del programa, Jordi Vizcaino també ha convidat públicament el síndic de Compromís, Joan Baldoví, a participar en una pròxima edició de Al final era mentida. L’assessor ha proposat compartir un esmorzar a Castelló de la Ribera per a conversar sobre les polítiques d’habitatge i les dificultats que troben els joves per a accedir a les ajudes públiques.
Vizcaino ha considerat que aquesta qüestió mereix una resposta política i ha animat Baldoví a interessar-se per la brevetat del termini de la convocatòria. La invitació s’ha formulat en un to distés, amb la proposta de parlar de política i economia al voltant d’un esmorzar valencià.
El programa també ha inclòs una referència emotiva al comiat de La Fúmiga. Vizcaino ha explicat que el concert de despedida del grup li havia provocat una gran emoció i ha reivindicat el valor de la música, la llengua i la cultura valencianes.
L’assessor ha proposat tancar els programes amb tres idees que considera representatives de la identitat valenciana: que el valencià és la llengua més bonica del món, que el País Valencià és el país de l’alegria i que cal agermanar-se per a donar suport als projectes de comunicació en llengua pròpia.

Texto de Diari La Veu tal como lo publicó, leído de su página y mostrado aquí con el formato de El Autómata. El original, en diarilaveu.cat · Volver a la noticia de El Autómata