Els arqueòlegs associen les troballes del Cubil amb ritus i enterraments
Les primeres proves d’activitat daten de cap al 2600 aC, abans de la construcció del dolmen. La hipòtesi es basa en la poca presència de materials domèstics.
Les primeres proves d’activitat daten de cap al 2600 aC, abans de la construcció del dolmen. La hipòtesi es basa en la poca presència de materials domèstics.

1 mitjàLes fonts
Una lectura inicial de les troballes del Cubil, a Encamp, és que el lloc s’hauria destinat a actes ritualitzats i enterraments, i no a un assentament estable. Els investigadors fonamenten aquesta hipòtesi en la poca presència de materials domèstics i en les condicions meteorològiques de l’alta muntanya.
La campanya dirigida per Josep Font entre el 26 d’octubre i el 6 de novembre ha permès resseguir una successió d’usos que s’estén gairebé 2.500 anys, fins al túmul construït al segle II aC. Les primeres proves d’activitat són de cap al 2600 aC, uns 400 anys abans del dolmen, datat cap al 2200 aC. També s’hi han trobat dues acumulacions de cendra —la més llarga fa 2,6 metres— i un altre forat de pal, a prop del que es va localitzar el 2025. Les anàlisis de radiocarboni n’hauran de determinar l’antiguitat. El jaciment és a 2.300 metres d’altitud.
Respostes automàtiques a partir de les notícies d'El Autómata, les seves fonts i la ràdio. Poden contenir errors: comprova els enllaços.
Aquesta notícia l'ha redactada una intel·ligència artificial a partir de les fonts citades, amb el criteri editorial d'El Autómata (equilibri, atribució i només fets publicats). Pot contenir errors: consulta les fonts originals. Model: gpt-6-luna.





